Es considerada per molts com el futur en els mitjans de
projecció. Gràcies a aquesta qualsevol usuari és capaç de crear tot tipus de
contingut digital seguint la metàfora de la pissarra. La pissarra digital i la
pissarra digital interactiva (PDI) són sistemes tecnològics que consisteixen en
un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector
que projecta sobre una pantalla o paret el que veiem a l'ordinador.
Cal distingir bé els conceptes de pissarra digital i pissarra
digital interactiva:
DIGITAL:integrat per un ordinador i un videoprojector que permet de
projectar continguts digitals en gran format, idonis per a la visualització en
grup. Es pot interactuar sobre les imatges projectades mitjançant els
perifèrics de l'ordinador com el ratolí i el teclat.
DIGITAL INTERACTIVA:és un sistema tecnològic de diferents dimensions
integrat per un ordinador, un videoprojector
que serveix per projectar sobre una pissarra blanca continguts digitals per
visualitzar en grup, i un punter (fix o
mòbil), que funciona com a ratolí i llapis sobre ella. Es pot interactuar
directament sobre la superfície de projecció. Es converteix en una gran eina en
l'àmbit de l'ensenyança.
Jo crec que que
gràcies a que la PDi podem presentar
nombrosos continguts i mitjans de manera simultània, dinàmica i controlada,
produeix en els alumnes i els professors, una important sensació
d'autoconfiança. La utilització d'aquestes TIC, fomenta que els alumnes siguin
partíceps del seu propi aprenentatge, aquestes creen expectació, motiven,
afavoreixen la relació professor-mestre, alumne-alumne, etc. Aquestes faciliten
la adquisició i retenció de continguts donat que: la seva integració no suposa
un canvi brusc en la manera d'impartir classes, ja que les PDI són senzilles
d'utilitzar, i per tant estan integrades a l'aula.
Aquestes també són de gran utilitat alhora d'organitzar les activitats, el mestre pot estructurar la
seva explicació, eliminar o alterar l'ordre dels continguts, adaptar-los,
corregir-los, i fins i tot ampliar-los. Aquest està especialment dissenyat per
qualsevol docent o alumne perquè el pugui utilitzar sense problemes, ja que el
seu ús és molt senzill. Per tant suposa, estalviar temps per al professor, i
donar eines als alumnes.
Per últim m'agradaria mostrar-vos aquest vídeo molt actual en les classes d'avui dia:
Podríem definir-ho com la comprensió d'un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i també d'interpretació d'un discurs pronunciat oralment.
Podem distingir sis implicacions que cal tenir un bon oient:
1. Demana un paper actiu i participatiu.
2. Demana un respecte per l'emissor i les seves idees.
3. Demana ser objectiu per saber que vol dir l'altre.
4. Sap descobrir els objectius i propòsits de l'orador.
5. Sap descobrir les idees principals del missatge.
6. Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l'orador.
Com ho he posat en pràctica? No trobo una activitat concreta. Jo crec que aquesta ha habilitat sempre està en pàctica. Com per exemple: en les explicacions de la professora, en les exposicions orals dels meus companys, etc. Potser una activitat concreta seria com he explicat amb anterioritat, a l'entrada de l'esciptura, la de la presentació dels diferents models de descripció, on vaig haver d'escoltar les cançons, el conte i l'anunci. Però cal saber la diferència amb aquestes dues paraules: escoltar i sentir, ja que segur que molts de vosaltres associeu el mateix concepte per les dues. Per deixar clar aquesta diferència utilitzaré un article que vam treballar a classe extret del llibre L’art de
saber escoltar escrit per F. Torralba (2006). Aquest parla sobre dos termes diferents: escoltar i sentir, tal i com he dit. Mentre escoltarés un acte intencional, un acte lliure, que té com a objectiu comprendre
l’altre, sentir és una acció totalment contraria, és a dir, no és
intencional.
L’escolta és sempre selectiva, mai és arbitrària. No escoltem per
casualitat i si ho fem és perquè ho hem desitjat. Quan més intens és aquest
desig, més receptiva és la pràctica de l’escolta, cal voler per poder portar-ho
a terme. Escoltar és un acte complicat que no tot ésser humà sap fer, és a dir,
no tothom te l’art d’escoltar. Podríem dir que en alguns casos a tots ens pot
semblar complicat fer-ho però som persones lliures, només escolta qui vol
escoltar.
En canvi sentir, és obligat. Constantment en la nostra vida estem sentint
alguna cosa, ja siguin sorolls del carrer (ambulàncies, cotxes, sirenes…), la
pluja, les persones parlar de lluny o de no tant lluny però a les quals no
estem escoltant, sinó sentint. Sentir és el terme no marcat.
Un altre tret important és que ningú ens obliga a escoltar, no podem
garantir mai que l’altre ens està escoltant i tampoc podem assegurar mai que
serem escoltats. Si s’escolta s’ha de fer amb delicadesa. La paraula profunda
necessita una escolta profunda.
Com a conclusió, escoltar és buscar la varietat de l’altre, tenir-la en
compte. És important destacar que requereix la dualitat, les dues persones
necessiten acollir les paraules de l’altre, i sentir és un acte involuntari que
està en les nostres vides.
Segons la meva opinió, jo penso que és molt important ser conscients d'aquesta habilitat. Cal dir que és necessari tenir educació i saber escoltar als demés, així ells també ho faran. S'aprèn molt escoltant, al igual que llegint. Per tant, hem de complementar totes les habilitats per aprendre i ser millors dia dia.
Finalment m'agradaria compartir amb tots vosaltres aquest enllaç on trobareu un capítol del programa radiofònic "La solució". En aquest Carles Pérez ens presenta solucions per a saber escoltar els infants i fer que aquests també ens escoltin.
Com és un programa radiofònic haureu d' ESCOLTAR, no sentir, per comprendre el que ens diu el Carles.
És una gran habilitat lingüística, consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articular de manera coherent i clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. Si t'has llegit el llibre de "Com parlar bé en públic" que explicaré a continuació en una altre entrada, t'adonaràs que hi ha molts aspectes que cal tenir en compte i que no és únicament un do natural, sinó que es pot aprendre i entrenar.
Respecte
aquesta habilitat lingüística podem destacar les diferents característiques
d’un discursquan actua eficaçment com a missatge real en una situació
comunicativa. Podem trobar característiques descriptives que són les que
analitzen o expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic i les prescriptives
que són les que determinen les normes d’ús.
Les
descriptives engloben lacoherència, que és la propietat del text
que selecciona la informació rellevant de la que no és establint una relació
lògica i no contradictòria; la cohesió, que és el conjunt de
relacions o vincles de significat que s’estableixen amb els diferents elements o
parts del discurs i l’adequació, que és el grau d’adaptació d’un
discurs a la situació comunicativa, tenint en compte l’interlocutor i
l’objectiu. Respecte les prescriptives podem distingir la correcció,
que és la norma explícita, no amagada, d’ús en una comunitat lingüística de
parlants i finalment la variació, que es refereix a la qualitat
dels trets estilístics i expressius d’un discurs d’acord amb determinats valors
i actituds socials.
Aquestes
qualitats que hem relacionat amb el discurs, també estan totalment relacionades
amb el text escrit, són les mateixes. Quan es compleixen totes aquestes
característiques és un text significatiu i quan no, no és un text.
Com ho he posat en pràctica? És evident que contínuament estem fent ús d'aquesta habilitat lingüística, però a mi m'agradaria destacar unes activitats concretes on personalment he pogut fer un gran ús de la parla. En primer lloc us parlaré de la recitació d'un poema, després sobre l'esperada segona part de l'activitat del Qui ets tu i finalment sobre la presentació de dos treballs.
RECITACIÓ POEMA A claus de sorra
Jo vaig recitar una poesia de Miquel Martí i Pol
anomenada: “A claus de sorra” davant d'un públic. Realitzar aquesta activitat m'ha suposat perdre totalment la vergonya.
Jo vaig escollir aquesta perquè ens parla de les decepcions que es senten quan
es creen moltes expectatives sobre un fet i també de l’il·lusió que a vegades
es posen a les coses i no surten com tu vols. Aquest gran escriptor vol mostrar
que a tothom li pot passar i que s'ha d’aprendre a superar-ho. També perquè no segueix una
rima uniforme però la mètrica dóna al poema una personalitat única.
Al realitzar-la calia que tingues en compte sobre tot: la
mirada, la veu, la postura, la gesticulació i per últim el control dels nervis.
Respecte la mirada, en el meu cas vaig estar
mirant tota l’estona al públic, però no del tot correcte ja que no la vaig
establir-la a tothom. És cert que t’adones com reacciona el públic i que la
mirada és la via bàsica d’intercanvi d’informació.
La veu que vaig
emprar va ser correcte, exceptuant la velocitat i l’actitud. Tot hagués estat a
la perfecció sense la presència dels nervis.
Jo vaig romandre en una posició
de peu. Considero que era la millor opció per recitar correctament la poesia.
D’aquesta manera vaig poder
ensenyar el cos sencer i mourem de tant en tant de manera natural. Vaig intentar evitar els tics repetitius,
creuar el braços i estar rígida, per no mostrar inseguretat ni poc sentiment al
públic.
La gesticulació és la que em va permetre donar energia i
acompanyar la meva expressió oral donant a entendre allò que volia comunicar. A
l’hora de fer-ho vaig ser natural.
Finalment el control dels nervis. Va ser el pitjor aspecte, ells em van fer que la poesia recitada no em sortís tal
i com la portava preparada, amb un sentiment que posteriorment amb la lectura,
de manera tranquil·la, vaig poder realitzar.
QUI ETS TU 2ª PART
L'activitat de Qui ets tu està dividida en dos parts:
1) Creació d'una descripció 2) Muntatge audiovisual amb eslògan i exposició.
En aquesta entrada desenvoluparé la segona part ja que anteriorment a l'entrada de l'escriptura vaig explicar la primera part ja que està relacionada amb aquesta.
Centrant-nos en la segona part, la tasca consistia primer de tot en pensar una imatge original i un eslògan motivador que tingues relació amb aquella persona que volíem descriure. Després de pensar molt, jo vaig pensar en fer aquesta imatge amb aquest eslògan:
Volia que fos original i, com podeu observar, vaig utilitzar el meu gos Gus i altres gossos de peluix. La metàfora està en que el Gus és l'únic gos de veritat igual que la persona que descrivia, ja que ma demostrat que és una gran amiga de veritat.
També vaig jugar amb el blanc i negre i el color per centrar la importància del que és verdader del que no ho és. Vaig voler fer aquesta relació, perquè moltes vegades moltes persones que consideres que són els teus amics, no ho són, ho són només per interès. Per tant, únicament es poden comptar amb els dits de la mà aquells que estan amb tu en els bons i en els mals moments.
Finalment vam tenir que donar l'explicació de la foto realitzada i l'eslògan als companys, creant una galeria d'exposicions molt entretinguda.
EXPOSICIONS:
Quina millor manera que posar en pràctica la parla, a través d'exposicions. Jo us parlaré de dos en concret: la d'identitat i territori i el bon comunicador.
IDENTITAT I TERRITORI
La cara oculta de l'èxit
Ens van proposar fer una
exposició oral sobre Identitat i territori per parelles. Després de pensar amb
la meva companya, la Carlota Esteban, vam decidir fer-lo sobre la cara oculta de l'èxit. El que volíem amb aquest treball era compartir una visió diferent de l’èxit que, mitjançant aquest treball, hem vist que no sempre està ben valorada.
En la nostra presentació també vam contar
amb l'ajuda de Sergio Vila-Sanjuán, que ens va concedir l'oportunitat
d'entrevistar-lo. A continuació us mostraré aquesta entrevista perquè sapigueu més del tema que nosaltres vam tractar:
Per tant, la majoria de la gent només és capaç d’apreciar el resultat
una vegada s’ha arribat al cim, i no saben valorar la part anterior a aquest: l’esforç i el treball constant que han realitzat dia a dia. Arribar a l’èxit
no és fàcil i depèn de molts factors que fan possible que es pugui anar pujant l'escala. Lèxit requereix dedicació, constància,
automotivació i voluntat.
El que nosaltres volíem amb aquest treball era que miréssiu més enllà de la falsedat que els mitjans de comunicació estan intentant
fer creure que és l’èxit. L'exposició d'aquest gran treball el vam fer amb un Prezzi com a suport que us mostraré a continuació:
EL BON COMUNICADOR
Albert Om
Un bon comunicador ha de tenir una
sèrie de característiques com són: el control dels nervis, una bona entonació, la
precisió, la brevetat, la veu clara, parlar bé la
llengua, l'humor, saber transmetre una imatge de
seguretat, el llenguatge corporal, etc.
El meu grup un cop es van proposar aquest treball vam coincidir en tractar Albert Om, un periodista, empresari, presentador i director de programes de ràdio i televisió catalana. Ell ha participat en programes
com Malalts de tele, El Club i El Convidat.
En aquesta exposició el que principalment ens centrarem és en la seva bona manera de comunicar tant
oral, escrita o digital.
Finalment després d'investigar nosaltres pensem que ell assoleix les tres qualitats que
ha de tenir unbon comunicador.
A continuació us mostraré el suport de l'exposició oral. Es tracta del Pearltrees, un programa que ens permet fer perles i accedir ràpidament a qualsevol enllaç de la xarxa.
Jo crec que és imprescindible aquesta gran
habilitat perquè sense la parla no ens podríem comunicar ni expressar. Hem de saber que no hem après ensenyats i com moltes altres coses, aprendre
a parlar i a saber fer-ho correctament també s’aprèn i s’entrena. Per tant, és molt important corregir tot allò que fem malament, per així polir la nostra expressió oral i arribar a ser uns bons comunicadors.
Per últim vull
mostrar-vos aquest vídeo que he trobat molt útil. Aquest ens parla de com
canalitzar la por, l'ansietat i el nerviosisme davant d'un públic.
Estic ben segura que
sou molts els que el dia d’una exposició oral ho portàveu molt ben preparat, i
per culpa del descontrol dels nervis no us ha sortit tal i com esperàveu.
Principalment el poso perquè quant l'he vist m'he sentit molt identificada.
Espero que us sigui útil i ho poseu en pràctica:
NORMES DE LA UNESCO Podem distingir tres nivells que haurien d'adquirir els docents pel que fa l'ús amb la tecnologia: 1. NOCIONS BÀSIQUES DE LA TECNOLOGIA
2. APROFUNDIMENT DE CONEIXEMENTS
3. CREACIÓ DE CONEIXEMENTS
NORMES DE LA ISTE
Competències de docents i estudiants:
DOCENTS
Segons aquestes normes els docents haurien
de ser competents en:
Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la
creativitat dels estudiants.
Planificar
i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant
instruments contemporanis.
Mostrar
coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades
en la societat digital.
Promoure
la ciutadania digital i la responsabilitat.
Millorar
la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge.
ESTUDIANTS
Segons aquestes normes els estudiants
haurien de ser competents en:
Creativitat i innovació.
Comunicació i col·laboració.
Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació.
Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions.
Ciutadania digital.
Funcionament de la tecnologia i conceptes.
Personalment crec que tot professor ha de tenir unes competències mínimes d'informàtica, sigui especialitzat amb informàtica o no, ja que així pot fer les classes més dinàmiques i diferents per tots els seus alumnes.
Per últim m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta presentació que jo mateixa he creat, que mostra a la perfecció el més important de les normatives tant de la UNESCO com de la ISTE:
Des del 1950 es va pensar en classificar els objectius educatius. Van proposar desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor. El treball de l'apartat cognitiu es va acabar el 1956 i normalment se l'anomena Taxonomia de Bloom. La idea central d'aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir, són els objectius educacionals.
Tenen una estructura jeràrquica que va des del més simple al més complex: el coneixement, la comprensió, l'aplicació, l'anàlisi, la síntesi i per últim el més elaborat, l'avaluació. Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats, han d'anar avançant de nivell fins a aconseguir els nivells més alts. Cadascun d'aquests nivells té un conjunt de verbs clau associats.
Aquests verbs descriuen moltes de les activitats, accions, processos i objectius que duen a terme els docents a l'aula. I aquests objectius educatius a causa de la integració de les TIC, són possibles en les nostres vides i en la de tots els estudiants i gairebé es troben en totes les activitats que diàriament emprenem.
Per últim vull mostrar un mapa conceptual molt clar sobre la Taxonomia de Bloom:
Jo crec que aquesta classificació està molt bé ja que així els mestres són conscients dels objectius educatius. A més, ara amb l'evolució de l'era digital hi ha l'aparició de més elements. D'aquesta manera cal destacar, que la majoria d'activitats diàries a l'escola estan presents en les habilitats del pensament.
Per últim m'agradaria convidar-te a buscar informació sobre la Taxonomia de Bloom amb la teva compte d'Scoop.it i alhora que aquesta sortís al teu Twitter, tal i com vaig fer jo, i així poses en pràctica molts dels conceptes que t'he explicat anteriorment.
Teòricament podem dir
que és l'acte de descodificar, el procés mitjançant el qual es compren un text
escrit. Llegir comporta ---> comprensió
Podem destacar quatre
implicacions:
1. LLEGIRés un procés
actiu, perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, i això vol
dir que el significat que té un escrit per qui el llegeix no és una replica del
significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia
que implica el text, a més a més, dels coneixements previs del lector i els
objectius en els quals s’enfronta.
2. LLEGIR és
aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu. Cal saber que els
objectius poden ser molts i molt variats. Aquest determinarà el tipus de lectura, les estratègies i també el
control (sovint inconscient) sobre la lectura.
3. LLEGIR és un
procés d’interacció amb qui llegeix i el text. Qui llegeix en primer lloc ha
de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap, a més, a d’adaptar-se
al text transformant els seus coneixements previs en funció a les aportacions
del text.
4. LLEGIRés un procés
de predicció i inferència. Molt de vosaltres pensareu que vol dir inferència, i
per mandra o per inferència no buscareu el seu significat al diccionari. Ja
sabeu que vol dir?
Per aquells que encara no, jo us ho aclariré.
Inferència és l’habilitat de comprendre algun aspecte del
text a partir del significat de la resta, és a dir per context. Com ho he posat en pràctica?
Simplement com tots pensareu ho he posat en pràctica llegint un llibre, però també ho he emprat llegint un poema amb pauses e interpretació.
LLIBRE: Com parlar bé en públic
Vaig haver de llegir-me aquest llibre. Jo abans de llegir-lo, em vaig preguntar si es podia
aprendre a parlar bé en públic, aquest era el meu objectiu a
descobrir. Després de la lectura del llibre de Joana Rubio i Francesc
Puigpelat, vaig poder resoldre la meva qüestió, en l’exposició oral existeix
una petita part de predisposició natural però hi ha una altra part molt més
important que té a veure amb la tècnica, la qual, es pot aprendre i entrenar.
M'agradaria recomanar molt aquest llibre, simplement per la seva gran funció. No el faria llegir a la universitat, sinó a
l’etapa del Batxiller com a llibre obligatori. També a l’etapa de la Primària
hauria de ser necessari treballar aquest aspecte tant oblidat. Té molta més
importància de la que pensem, i no només per realitzar una exposició oral, sinó
que també en situacions quotidianes en les que haurem d’aplicar les mateixes
premisses que ens mostra aquest llibre.
Qualsevol persona que el llegeixi li serà
útil una cosa diferent o inclús coincident, d'aquesta manera tindrà la solució
per millorar i per progressar en un futur tot allò que
li manca.
POEMA: A claus de sorra (Miquel Martí i Pol)
Vaig tenir la
oportunitat de sentir-me lliure a l'hora de llegir en veu alta davant d'un
públic la poesia que jo havia triat feia unes setmanes abans, per poder estudiar-la,
entendre-la i entonar-la a base de infinites repeticions davant del mirall. Era molt important tenir
en compte realitzes correctament: l’entonació, la vocalització, el volum, la
velocitat, la posició corporal i un bon ús de la fonètica de la llegua, que en
aquest cas es tracta del català.
Cal que siguem crítics amb nosaltres mateixos. Per tant, un cop el vam recitar, com explicaré més endavant, i llegir vam haver de fer cadascú una atuavaluació individual.
Aquí us mostro l'obra d'art que vaig escollir de Miquel Martí i Pol :
A CLAUS DE SORRA
A
claus de sorra he penjat els ormeigs
i
he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara,
amb les mans pintades de colors,
em
posaré la roba de les festes
i
esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si
plou duré un paraigua de color cridaner
i
unes sabates grosses d'un verd agosarat.
Les
noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser
totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i
fugiran pels carrers tenebrosos
a
perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.
Quan
sigui fosc tornaré cap a casa
repetint
en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà
la roba
damunt
el gest tristíssim de peresa.
Hi
haurà a cadascun dels portals una parella
besant-se
o qui sap què, mentre que jo,
sol
i indefens, pensaré que la nit
és
una noia verge que m'espera
i a
crits estriparé l'embruix que me'n separa.
Per últim m'agradaria compartir amb vosaltres unenllaç molt interessant. En aquest ens presenten un programa d'aprenentatge de lectura en parelles basat en la implicació familiar i la millora de la competència lectora.
Segur que molts de vosaltres penseu que llegir és avorrit. Quants cops ens han obligat llegir un llibre? Per aquest simple fet els evitem i aprofitem el nostre temps lliure amb altres coses. No has pensat algun cop que llegint aprens moltes coses, descobreixes mons nous i crees històries inimaginables en el teu interior.
M'agradaria destacar que per un mal record o per una lectura d'un llibre poc agradable, no hem d'etiquetar tots els llibres per igual. N'hi ha de molt variats, i estic segura que dels milers que existeixen més d'un són genials perquè et converteixis en un bon lector.
Podem definir-ho d'una manera molt concreta com el procés a través del qual es produeix un text escrit
significatiu.
Hem de tenir en
compte tres tipus d’aspectes:
1. Escrits FORMALS: l’habilitat
motora (cal·ligrafia), la relació so grafia i la disposició en l’espai.
2. Escrits LINGÜÍSTICS:
aspectes morfològics (formació de paraules), lexicològics, sintàctics (ordre,
funció) i semàntics.
3. EscritsDISCURSIUS:
tipologia textual, propietats del texts (coherència, adequació, cohesió,
correcció i estil) i procés d’escriptura (planificar, redactar i revisar).
Com ho he posat en pràctica?
La pràctica ha estat molt divertida de realitzar. Abans de tot m'agradaria explicar-vos detalladament els diferents models de la descripció.
Això és el que vaig haver de saber abans de realitzar l'activitat de QUI ETS TU que us explicaré posteriorment. Vaig aprendre els diferents models veient un exemple de cadascun, tal i com jo us mostraré a continuació:
EXEMPLES DE DIFERENTS MODELS DE LA DESCRIPCIÓ
Cançons: El gripau babau, Ara va de bo (cançó tradicional)
Poesia:
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
Novel·la:
El carrer estret, Josep Pla
Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm (2009)
Finalment després de l'aclariment dels diferents models existents, ja estàvem preparats per fer l'activitat de QUI ETS TU. Aquesta consta de dues parts.
1) Creació d'una descripció
2) Muntatge audiovisual amb eslògan i exposició.
En aquesta entrada explicaré la primera part ja que està relacionada amb l'esciptura i més endavant, a l'apartat de la parla, acabaré d'explicar la segona.
QUI ETS TU 1ª PART
Consistia en realitzar una descripció original a alguna persona amb la condició de que aquesta ho sabés. Jo us mostro a continuació la meva composició sobre una noia a partir d'una poesia:
FLOR NAIXENT
Com n’és de maco el
prat,
ple de flors
diverses,
amb una càlida
tonalitat,
quan el sol es
presenta.
De lluny iguals
semblen,
però de prop ben
diferents,
formes i colors,
sent úniques en tot
moment.
I em fixo només en
una,
petita i bonica,
i m’apropo lentament,
de mica en mica.
Quin color!
té vida i expressió,
s’obra lentament,
amb molta il·lusió.
I és petita,
dolça i atrevida,
però fràgil,
per tota la vida.
Abelles i vespes
ajuda,
comparteix amb la
natura,
dia rere dia,
amb visites agraïdes.
Al costat amigues té,
diferents com he dit
anteriorment,
eternes al seu
costat,
fins la mort del seu
cor latent.
I és així com la
petita viu,
creix
progressivament,
amb grans virtuts,
sempre alegrement.
Laura Fontseré
Jo crec que aquesta activitat està molt encertada, no només per l'objectiu principal, que és practicar l'escriptura, sinó que també pel fet de que la persona que descrius és conscient de que una persona està dedicant el seu temps per pensar en ella.
El més maco és que li ensenyis la teva composició. Us asseguro que fas content a aquesta persona i fas que es senti molt especial.
Per finalitzar voldria compartir amb tots vosaltres aquest documental sobre un petit Museu sobre l'escriptura situat a Roda de Barà, un món de lletres encabit en pocs metres quadrats:
.JPG)
